Un sòl argilenc inestable tractat amb calç modifica les seves propietats físiques i es transforma en una placa estable i duradora. La calç modifica profundament les característiques físiques del sòl, disminueix el límit líquid i l’índex de plasticitat. Augmenta el límit plàstic, el CBR i la resistència a la compressió. El seu alt índex de receptivitat putzolànica permet transformar els components inerts, aglomera les partícules fines d’argila i transforma un sòl altament plàstic en un altre de molt estable. L’intercanvi iònic (Ca++ / Na + H+) i la formació de silicats (3CaO. SIO2 ; 2CaO. SiO2) són les reaccions fonamentals.
La hidratació de la calç juga també un paper important:
CaO + H2O –>Ca(OH)2 + 278 Kcal/Kg CaO.
Els sòls humits s’assequen a l’afegir calç i això augmenta el seu límit elàstic.
Les capes sub-base i base estabilitzades amb calç constitueixen una barrera resistent a l’aigua tant superficial com capil·lar. Els sòls són resistents a les glaçades i es redueixen els retards de construcció per les pluges.
Un alt valor de la superfície específica i un percentatge de CaO útil superior al 90% són fonamentals pel seu bon comportament al costat de granulometries ben classificades.